Dotze corbs (i altres contes)

Nit caiguda, nit estrelada

Dotze corbs a la teulada

Guaiten, esperen, ansiosos…

Esperen

Car la teua ànima volen arrabassar

I, mentres els teus ulls

Estiges obrint, despres tancant

Dels seus forats hauran desaparegut.

Després, amb açò descontents

De menjar-te les tripes faran intent

En un obscur ritual, la teua sang bebent

I et dixaran buida de tot:

Pensament, ànima i sentiments.

Cuida’t d’ells, i per si no saps qui són

Aquestos corbs

No t’en preocupes, que jo

Et diré els noms.

No són més que aquells de què

buidar-te de tota vida és missió

Amb el futbol, els bous l’educació  

(encara que només són contes, no em faces cas...)